Anem a veure l'obra de teatre "Raspall" basada en el conte de Pere Calders. Per a conèixer una mica aquest autor aquí teniu la seua biografia
Hi ha unes paraules que estan ressaltades. Fixeu-vos-hi perquè haureu de buscar el seu significat al diccionari.
Pere Calders i Rossinyol
(Barcelona 1912 – Barcelona 1994)
Escriptor, periodista i dibuixant
Autor
prolífic d’obres de gran èxit popular, conegut principalment pels seus
contes fantasiosos i irònics, va mantenir una activa vida literària a
l’exili. El 29 de setembre del 2012 es va celebrar el centenari del seu naixement.
Pere
Calders va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. Es va donar a
conèixer als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a
diaris i revistes, sobretot a l’Esquella de la Torratxa, revista que va dirigir amb Avel·lí Artís-Gener. Als 24 anys va publicar els seus primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén.
Durant
la Guerra Civil s’integrà al PSUC i posteriorment va viure exiliat a
Mèxic durant 23 anys, on va coincidir també amb el seu cunyat,
l'escriptor Avel·lí Artís-Gener. Allà va fundar, amb Josep Carner i
Agustí Bartra, la revista Lletres, va redactar "Fascicles literaris" (1958-59) i va col·laborar a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau.
Pere
Calders va escriure a l’exili els seus millors textos, que van tenir
des del primer moment el reconeixement de la crítica: els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955), amb què va guanyar el premi Victor Català i que és considerada la seva obra més significativa, Gent de l'alta vall (1957), i Ronda naval sota la boira (1966).
El 1962 va tornar a Catalunya. Aquí va dedicar-se a tasques editorials i col·laboracions periodístiques i va escriure L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi (1963).
L'any 1979, el muntatge teatral Antaviana de Dagoll Dagom,
a partir de peces de la seva narrativa, va aconseguir un gran èxit de
crítica i de públic i va desvetllar un nou interès per la seva obra,
refermada per la introducció dels seus textos en l’ensenyament de la
llengua catalana.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 va ser investit doctor
Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1993 va rebre el premi Nacional de Periodisme.
Des d'aleshores s’han anat reeditant tots els seus llibres. Pòstumament s’ha publicat Cartes d'Amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es va presentar l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny.
