En el procés de muntar els robots ens hem trobat en què no acaben de funcionar com caldria. La setmana passada cada grup va estar pensant en quines podien ser les causes del mal funcionament del seu robot i després en vam fer una posada en comú. El resultat de la reflexió conjunta queda reflectit a la següent taula, segurament fins després de vacances no podrem solucionar els problemes trobats ja que ens caldrà comprar motors nous.

Problemàtica	Causa	Solució
No van en línia recta	Per què un motor gira més ràpid que l'altre	Solucionar el problema de que els dos motors no giren a la mateixa velocitat
No van ràpid	Els motors no giren prou ràpid El robot pesa massa Una sola pila no té prou potència per fer girar els dos motors	Canviar els motors Canviar la placa de ferro per una d'alumini o altre material més lleuger Posar uns motors més petits, els petits giren més ràpid que els grans
La perleta no toca al terra	Té massa pes al davant	Canviar la placa de ferro o posar un contrapés al darrere
Els dos motors no giren a la mateixa velocitat	Els motors són diferents Les connexions no estan ben fetes	Canviar els motors i posar-ne d'iguals Revisar les connexions

UN ALTRE CONTE DEL TIÓ

UN CONTE DEL TIÓ

Una vegada hi havia dos nens que eren germans, la nena es deia Anna i el nen es deia Toni.
Uns quants dies abans de Nadal, que és el temps que arriba el fred, l'Anna i en Toni van anar al bosc a buscar... Sabeu que van anar a buscar? EI Tió de Nadal! Quan van arribar al bosc, busca que buscaràs...
Tot d'una, l'Anna diu:

-Mira! Aquí n'hi ha un! Ja el tenim!

Estava amagat a prop d'unes pedres, tot recobert de molsa, envoltat de bolets que li feien companyia.
L'Anna el vol agafar i diu:

-No puc! No puc aixecar-lo!

En Toni també ho prova:

-No puc! Jo tampoc puc aixecar-lo!

I ho proven tots dos junts:

-No podem! Pesa molt!

EI Toni diu:

-Jo volia portar-lo a l'escola!

L'Anna diu:

-Saps què podem fer? Anem a casa, i direm a en Lluís, que ell és més gran i molt valent, que ens vingui a ajudar. Ell sí que podrà aixecar-lo.

El Toni i l'Anna van a buscar el Lluís, i tots tres tornen al bosc.

-Es allà! Es allà el Tió!

El Lluís diu:

-Quin Tió tan gros!

I ben contents, agafen el Tió i el porten a l'escola. Tots els nens i nenes de l'escola al veure'ls arribar amb el Tió aplaudeixen d'alegria. Sabeu on el vàren posar? En un raconet de la classe, molt a prop de l'estufa, així no tindrà fred. Els nens i nenes, tots li diuen coses:

-Oi que tens gana Tió? Oi que tens fred?

I li donen menjar i beure. I li porten una manta i l'abriguen. Els nens i nenes estan d'allò més contents. Esperen que arribi el dia de la festa de fer cagar el Tió. Tots els nens de l'escola aprenen una cançó per fer cagar el Tió. "Tió, Tió, caga torró, I si no... el donaré un cop de bastó".
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat.

UN ALTRE CONTE DEL TIÓ

Vet aquí que una vegada hi havia un pastoret que tenia fred i se li estava acabant la llenya per fer foc. Tot decidit, el pastor va agafar la seva destral i va sortir cap al bosc a buscar llenya. Quan va arribar al bosc va veure un tió molt i molt gros.

-"Oh! Un tió! Faré llenya"- va exclamar el pastoret.

En alçar la destral va sentir una veu que li deia: -"Ai, ai, ai, que em faràs mal! Sóc el Tió!"- 

El pastor tot sorprès li va dir: -"Qui dius que ets?"-

I més sorprès encara va sentir com el tió li deia: -"Sóc el Tió de Nadal."-

-"El Tió de Nadal?"- va respondre el pastor -"I què vols?"-

I el Tió li va dir: -"Vull venir a casa teva."-

El pastor es va carregar el Tió a l’espatlla i se’l va portar cap a casa. En arribar va deixar el Tió a terra i llavors aquest va tornar a parlar:

-"Tinc fred, molt fred!"-

El pastoret va anar a buscar una manta i el va tapar.

-"Gràcies!"– li va dir el Tió -"Ara tinc gana, molta gana! vull menjar!"-

El pastor va anar a buscar menjar per donar-li al Tió. Li va portar el que va trobar a la cuina: galetes, pomes, mandarines, nous, castanyes... Deixant-li el menjar a terra, al davant de la seva boqueta, li va dir:

-"Té Tió, menja tot el que vulguis! Bon profit!"-

-"Moltes gràcies!"- va dir el Tió.

El pastor va tornar a sortir a la muntanya, doncs havia d’anar amb els seus xais. Durant molts dies el pastor va tenir cura del Tió, li va posar menjar cada dia i el va tenir ben tapat amb la manta perquè no agafés fred.

Un dia el Tió li va dir:

-"Com t’has portat tan bé amb mi i m’has cuidat tant, demà et donaré una sorpresa!"-

El pastor se’n va anar a dormir ben content pensant en la sorpresa del Tió i de bon matí, quan es va llevar, el va anar a veure i li va dir:

-"Bon dia, Tió! Gairebé no has menjat avui"-

I el Tió li va respondre:

-"Bon dia, pastoret. Es que tinc mal de panxa. Has d’anar a buscar un bastó i et donaré la sorpresa."-

El bon pastor va sortir a buscar el bastó i, de passada, va convidar els seus amics Esteve i Maria que va trobar-se pel camí. En arribar a casa tots van saludar al Tió, però ell no els va contestar, per què els tions no parlen quan hi ha més gent. Llavors es van adonar que al costat del Tió hi havia una carta escrita que deia així:

-"Heu de cantar aquesta cançó mentre em piqueu amb el bastó"-

　

CANÇÓ DEL TIÓ

CAGA TIÓ, CAGA TORRONS,

D’AVELLANES I PINYONS,

SI NO EN CAGUES UN BON MUNT,

GARROTADES AL DAMUNT!!!

El pastor i els seus amics van anar dient la cantarella tot picant, i en aixecar la manta..... es van trobar que el Tió els havia cagat regals i llaminadures!!!

I conte contat, aquest conte, s’ha acabat.