La setmana passada vam fer la
segona sessió i ens vam organitzar diferent a la primera. S'havien de formar
parelles (no grups més nombros) i a l'hora de triar mitja classe ho
feia com a ajudant i l'altra rebia ajuda. Així va ser més fàcil
aparellar tothom i ens ens vam assegurar que tothom podia passar pèls
dos rols. L'activitat va anar molt bé i tots esperem ja el moment de fer la tercera sessió.
A més, vam afegir més capacitats i necessitats de cadascú a la graella per a que ens fos més fàcil aparellar-nos.
El dimarts vam
estar calculant per grups el volum d'uns brics amb una capacitat d'un
litre i d'un litre i mig, l'any passat ja havíem treballat estos dos
conceptes quan vam estar reproduint l'evolució del cervell humà. En
aquell moment van calcular volums de diferents caixes omplint-les de
cm cúbics del base deu, com amb els brics no era possible fer el
mateix, esta vegada els diferents grups s'han posat a prendre mesures
dels brics per intentar calcular-ne el volum. Al principi no els ha
sigut fàcil perquè no tenien clar quines eren les mesures
importants o no acabaven de saber quins eren els càlculs que calia
fer. No obstant, després de parlar molt entre els membres dels grups
han anat trobant la resposta correcta, tots els grups hi han arribat.
A l'hora de fer la devolució hem pogut treure la fórmula per a
calcular el volum dels primes rectangulars.
A alternativa hem intentat reproduir les diferències entre els mitjans de producció i comercialització de productes manufacturats als països rics i als països pobres. Hem fet una dinàmica en que els xiquets simulaven que eren petits empresaris/treballadors que havien de produir flower-powers (flors de plàstic) per a vendre. Cada grup tenia uns materials diferents, uns més abundància de primeres matèries (gots i palletes), d'altres menys d'això però més eines de producció (tisores) o instruments de precisió (regles) i un grup tenia una informació privilegiada que els altres desconeixien: les flower-power roges valen quatre vegades més que les altres (això representava el fet real que les coses de marca es paguen molt més cares pèl simple fet de portar una determinada marca). Cada grup havia de produir flors que complissen les condicions següents: cinc pètals i la tija verda, finalment i si complien les condicions, havien de vendre el seu producte al mestre al preu que ell estipulés (això simbolitzava el mercat). A la vegada a cada grup hi havia un negociador que podia establir contacte amb els negociadors dels altres grups per intercanviar eines, matèries primes, diners...
Els alumnes han estat molt motivats i han pogut experimentar en la pròpia pell les diferències entre produir al nord o al sud del món, i també en certa manera la arbitrarietat dels preus que es paguen per determinats productes.
