La setmana passada va vindre a la nostra classe Jordi, de l'Escola del Parc per a fer-nos una xerrada sobre les espècies protegides del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Va ser molt interessant i vam poder conèixer la flora i la fauna més important del delta. El dies 25 i 26 de febrer anirem de colònies al Delta i la informació que ens va donar ens serà molt útil per a anar una mica més preparats a conèixer este magnífic espai natural que tenim ben aprop de casa, a més, és probable que Jordi ens faça de guia durant les colònies!
El
dijous passat per fi vam anar a fer el primer tast de treball de camp
de la recerca que vam dissenyar durant el primer trimestre sobre el
parc dels Xiribecs. Tothom va estar molt motivat fent preguntes,
parlant amb la gent que hi havia i observant l'espai del parc. Ens
vam trobar amb molts joves i també alguna persona gran. En general
la gent va ser simpàtica però també ens vam topar amb algun
maleducat que fins i tot ens va faltar al respecte. Deixant de banda
la falta de civisme d'alguna gent, l'activitat va ser molt
interessant per a tothom, vam recollir la informació a les nostres
llibretes i ara hem d'elaborar un petit informe de la sortida per
organitzar la informació i millorar algunes coses de cara al proper
dia que hi anirem.
Un
dels objectius de l'activitat és entrar en contacte i conèixer amb
profunditat un espai públic del voltant de l'escola, així com
entendre els diferents usos que la gent en fa.
La
setmana passada ja vam acabar de muntar els robots i amb els nous
motors (tots amb la mateixa potència) que vam posar-hi, ara sí! els
nostres robots corren de valent i eviten els obstacles tal i com ens
havíem proposat que ho fessen. Aquí teniu unes fotos del procés de soldadura del cablejat dels beetlebots.
 |
Per
a continuar amb el tema hem decidit muntar unes pistes amb obstacles per a fer
córrer els robots. Cada taula va
fer una proposta, la van presentar i en vam triar una entre tots. Al
final, com sempre acostumem a fer, vam acabar fent una mescla de les
propostes de cadascú agafant el millor de cada.
La
primera activitat que hem fet és observar i comentar el programa de les
colònies. Per tal de que tothom sabem on anem i que ens hi trobarem
abans d'anar-hi per parelles ens hem repartit tots els llocs que
visitarem i cada grup haurà de buscar informació al respecte per a
fer-ne una presentació per a la resta de companys. Les preguntes
sobre les que hauran de buscar informació són les següents.
Què
és?
On està? Explicació i Mapa de situació
On està? Explicació i Mapa de situació
Què
hi ha d'interessant?
Què
us agradaria saber sobre este lloc?
L'objectiu
és que anem a les colònies sabent el que volem conèixer de cada
lloc i que no sigue simplement un anar allí i deixar que ens
expliquen. Els alumnes han de ser part activa en el disseny i
planificació de les colònies i en la descoberta de l'entorn que
visitarem.
En el procés de muntar els robots ens hem trobat en què no acaben de funcionar com caldria. La setmana passada cada grup va estar pensant en quines podien ser les causes del mal funcionament del seu robot i després en vam fer una posada en comú. El resultat de la reflexió conjunta queda reflectit a la següent taula, segurament fins després de vacances no podrem solucionar els problemes trobats ja que ens caldrà comprar motors nous.
Problemàtica
|
Causa | Solució |
No van en línia recta
|
Per què un motor gira més ràpid que l'altre
|
Solucionar el problema
de que els dos motors no giren a la mateixa velocitat |
No van ràpid
|
Els motors no giren prou ràpid
El robot pesa massa
Una sola pila no té prou potència per fer girar
els dos motors
|
Canviar els motors
Canviar la placa de ferro per una d'alumini o altre
material més lleuger
Posar uns motors més petits, els petits giren més
ràpid que els grans
|
La perleta no toca al terra
|
Té massa pes al davant
|
Canviar la placa de ferro o posar un contrapés al
darrere
|
Els dos motors no giren a la mateixa velocitat
|
Els motors són diferents
Les connexions no estan ben fetes
|
Canviar els motors i posar-ne d'iguals
Revisar les connexions
|
UN CONTE DEL TIÓ
Una vegada hi havia dos nens que eren germans, la nena es deia Anna i el nen es deia Toni.
Uns quants dies abans de Nadal, que és el temps que arriba el fred, l'Anna i en Toni van anar al bosc a buscar... Sabeu que van anar a buscar? EI Tió de Nadal! Quan van arribar al bosc, busca que buscaràs...
Tot d'una, l'Anna diu:
-Mira! Aquí n'hi ha un! Ja el tenim!
Estava amagat a prop d'unes pedres, tot recobert de molsa, envoltat de bolets que li feien companyia.
L'Anna el vol agafar i diu:
-No puc! No puc aixecar-lo!
En Toni també ho prova:
-No puc! Jo tampoc puc aixecar-lo!
I ho proven tots dos junts:
-No podem! Pesa molt!
EI Toni diu:
-Jo volia portar-lo a l'escola!
L'Anna diu:
-Saps què podem fer? Anem a casa, i direm a en Lluís, que ell és més gran i molt valent, que ens vingui a ajudar. Ell sí que podrà aixecar-lo.
El Toni i l'Anna van a buscar el Lluís, i tots tres tornen al bosc.
-Es allà! Es allà el Tió!
El Lluís diu:
-Quin Tió tan gros!
I ben contents, agafen el Tió i el porten a l'escola. Tots els nens i nenes de l'escola al veure'ls arribar amb el Tió aplaudeixen d'alegria. Sabeu on el vàren posar? En un raconet de la classe, molt a prop de l'estufa, així no tindrà fred. Els nens i nenes, tots li diuen coses:
-Oi que tens gana Tió? Oi que tens fred?
I li donen menjar i beure. I li porten una manta i l'abriguen. Els nens i nenes estan d'allò més contents. Esperen que arribi el dia de la festa de fer cagar el Tió. Tots els nens de l'escola aprenen una cançó per fer cagar el Tió. "Tió, Tió, caga torró, I si no... el donaré un cop de bastó".
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat.
-"Oh! Un tió! Faré llenya"- va exclamar el pastoret.
En alçar la destral va sentir una veu que li deia: -"Ai, ai, ai, que em faràs mal! Sóc el Tió!"-
El pastor tot sorprès li va dir: -"Qui dius que ets?"-
I més sorprès encara va sentir com el tió li deia: -"Sóc el Tió de Nadal."-
-"El Tió de Nadal?"- va respondre el pastor -"I què vols?"-
I el Tió li va dir: -"Vull venir a casa teva."-
El pastor es va carregar el Tió a l’espatlla i se’l va portar cap a casa. En arribar va deixar el Tió a terra i llavors aquest va tornar a parlar:
-"Tinc fred, molt fred!"-
El pastoret va anar a buscar una manta i el va tapar.
-"Gràcies!"– li va dir el Tió -"Ara tinc gana, molta gana! vull menjar!"-
-"Moltes gràcies!"- va dir el Tió.
El pastor va tornar a sortir a la muntanya, doncs havia d’anar amb els seus xais. Durant molts dies el pastor va tenir cura del Tió, li va posar menjar cada dia i el va tenir ben tapat amb la manta perquè no agafés fred.
El pastor se’n va anar a dormir ben content pensant en la sorpresa del Tió i de bon matí, quan es va llevar, el va anar a veure i li va dir:
I el Tió li va respondre:
-"Bon dia, pastoret. Es que tinc mal de panxa. Has d’anar a buscar un bastó i et donaré la sorpresa."-
El pastor i els seus amics van anar dient la cantarella tot picant, i en aixecar la manta..... es van trobar que el Tió els havia cagat regals i llaminadures!!!
I conte contat, aquest conte, s’ha acabat.
Una vegada hi havia dos nens que eren germans, la nena es deia Anna i el nen es deia Toni.
Uns quants dies abans de Nadal, que és el temps que arriba el fred, l'Anna i en Toni van anar al bosc a buscar... Sabeu que van anar a buscar? EI Tió de Nadal! Quan van arribar al bosc, busca que buscaràs...
Tot d'una, l'Anna diu:
-Mira! Aquí n'hi ha un! Ja el tenim!
Estava amagat a prop d'unes pedres, tot recobert de molsa, envoltat de bolets que li feien companyia.
L'Anna el vol agafar i diu:
-No puc! No puc aixecar-lo!
En Toni també ho prova:
-No puc! Jo tampoc puc aixecar-lo!
I ho proven tots dos junts:
-No podem! Pesa molt!
EI Toni diu:
-Jo volia portar-lo a l'escola!
L'Anna diu:
-Saps què podem fer? Anem a casa, i direm a en Lluís, que ell és més gran i molt valent, que ens vingui a ajudar. Ell sí que podrà aixecar-lo.
El Toni i l'Anna van a buscar el Lluís, i tots tres tornen al bosc.
-Es allà! Es allà el Tió!
El Lluís diu:
-Quin Tió tan gros!
I ben contents, agafen el Tió i el porten a l'escola. Tots els nens i nenes de l'escola al veure'ls arribar amb el Tió aplaudeixen d'alegria. Sabeu on el vàren posar? En un raconet de la classe, molt a prop de l'estufa, així no tindrà fred. Els nens i nenes, tots li diuen coses:
-Oi que tens gana Tió? Oi que tens fred?
I li donen menjar i beure. I li porten una manta i l'abriguen. Els nens i nenes estan d'allò més contents. Esperen que arribi el dia de la festa de fer cagar el Tió. Tots els nens de l'escola aprenen una cançó per fer cagar el Tió. "Tió, Tió, caga torró, I si no... el donaré un cop de bastó".
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat.
UN ALTRE CONTE DEL TIÓ
Vet aquí que una vegada hi havia un pastoret que tenia fred i se li
estava acabant la llenya per fer foc. Tot decidit, el pastor va agafar
la seva destral i va sortir cap al bosc a buscar llenya. Quan va arribar
al bosc va veure un tió molt i molt gros.
-"Oh! Un tió! Faré llenya"- va exclamar el pastoret.
En alçar la destral va sentir una veu que li deia: -"Ai, ai, ai, que em faràs mal! Sóc el Tió!"-
El pastor tot sorprès li va dir: -"Qui dius que ets?"-
I més sorprès encara va sentir com el tió li deia: -"Sóc el Tió de Nadal."-
-"El Tió de Nadal?"- va respondre el pastor -"I què vols?"-
I el Tió li va dir: -"Vull venir a casa teva."-
El pastor es va carregar el Tió a l’espatlla i se’l va portar cap a casa. En arribar va deixar el Tió a terra i llavors aquest va tornar a parlar:
-"Tinc fred, molt fred!"-
El pastoret va anar a buscar una manta i el va tapar.
-"Gràcies!"– li va dir el Tió -"Ara tinc gana, molta gana! vull menjar!"-
El pastor va anar a buscar menjar per donar-li al Tió. Li va portar el
que va trobar a la cuina: galetes, pomes, mandarines, nous,
castanyes... Deixant-li el menjar a terra, al davant de la seva boqueta,
li va dir:
-"Té Tió, menja tot el que vulguis! Bon profit!"-
-"Té Tió, menja tot el que vulguis! Bon profit!"-
-"Moltes gràcies!"- va dir el Tió.
El pastor va tornar a sortir a la muntanya, doncs havia d’anar amb els seus xais. Durant molts dies el pastor va tenir cura del Tió, li va posar menjar cada dia i el va tenir ben tapat amb la manta perquè no agafés fred.
Un dia el Tió li va dir:
-"Com t’has portat tan bé amb mi i m’has cuidat tant, demà et donaré una sorpresa!"-
-"Com t’has portat tan bé amb mi i m’has cuidat tant, demà et donaré una sorpresa!"-
El pastor se’n va anar a dormir ben content pensant en la sorpresa del Tió i de bon matí, quan es va llevar, el va anar a veure i li va dir:
-"Bon dia, Tió! Gairebé no has menjat avui"-
I el Tió li va respondre:
-"Bon dia, pastoret. Es que tinc mal de panxa. Has d’anar a buscar un bastó i et donaré la sorpresa."-
El bon pastor va sortir a buscar el bastó i, de passada, va convidar els
seus amics Esteve i Maria que va trobar-se pel camí. En arribar a casa
tots van saludar al Tió, però ell no els va contestar, per què els tions
no parlen quan hi ha més gent. Llavors es van adonar que al costat del
Tió hi havia una carta escrita que deia així:
-"Heu de cantar aquesta cançó mentre em piqueu amb el bastó"-
CANÇÓ DEL TIÓ
CAGA TIÓ, CAGA TORRONS,
D’AVELLANES I PINYONS,
SI NO EN CAGUES UN BON MUNT,
GARROTADES AL DAMUNT!!!
El pastor i els seus amics van anar dient la cantarella tot picant, i en aixecar la manta..... es van trobar que el Tió els havia cagat regals i llaminadures!!!
I conte contat, aquest conte, s’ha acabat.