Al començar el dia no sabia que m’esperava. Quan vaig pujar a l’autocar jo i les meves amigues no paràvem de parlar de com serien les colònies .
Per fi! Vam arribar a l’encanyissada, estava emocionada perquè no sabia el que faríem i tot era nou per ami a més a més em vaig ficar molt contenta de veure tants ocells.
Ja érem a la casa de fusta, allí vaig aprendre tots el ocells que havien al nostre bonic delta.
Al arribar a l’Alberg vam pujar tot l’equipatge, desprès d’això vam dinar.
Al pujar al vaixell estava emocionada perquè mai havia anat amb un, allí vam observar tot el paisatge, la fauna i la flora, finalment vam posar música i tots ens vam ficar a ballar .
Quan vam arribar al Alberg, vam tindre temps per dutxar-nos, canviar-nos etc....
Vam sopar i mos vam ficar a fer les activitats nocturnes. Va arribar l’hora de dormir, tots estàvem molt cansats però no es podia descansar per los nens.
Ja eren les 8:00h totes les nenes estaven molt gandules, mos vam vestir,vam arreglar tots los llits i maletes i vam anar cap al menjador .
Tots estàvem molt emocionats per anar amb les bicicletes 10km!!! Però al escomençar ja tots estaven cansats, va ser horrorós, quan vam arribar al centre de recuperació de especies salvatges allí vam veure un mussol, ecografies de espècies malaltes,una àguila i tortugues.
Vam anar l’Ecomuseu a investigar uns llocs vam anar a compartir-ho amb tots. Finalment, vam anar molt ràpid a agafar el equipatge i cap al autocar per anar-nos-en a Amposta.
El divendres passat vam fer la festa de carnaval. La nostra classe ens vam disfressar de licantrops i licantropes (homes i dones llop), la mare de Arantxa i la de Mari van vindre a ajudar-nos a maquillar-nos. Vam fer una rua per dins de l'escola i per acabar vam anar al pati per a ballar tots junts unes quantes danses...
Anem a veure l'obra de teatre "Raspall" basada en el conte de Pere Calders. Per a conèixer una mica aquest autor aquí teniu la seua biografia
Hi ha unes paraules que estan ressaltades. Fixeu-vos-hi perquè haureu de buscar el seu significat al diccionari.
Pere Calders i Rossinyol
(Barcelona 1912 – Barcelona 1994)
Escriptor, periodista i dibuixant
Autor
prolífic d’obres de gran èxit popular, conegut principalment pels seus
contes fantasiosos i irònics, va mantenir una activa vida literària a
l’exili. El 29 de setembre del 2012 es va celebrar el centenari del seu naixement.
Pere
Calders va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. Es va donar a
conèixer als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a
diaris i revistes, sobretot a l’Esquella de la Torratxa, revista que va dirigir amb Avel·lí Artís-Gener. Als 24 anys va publicar els seus primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén.
Durant
la Guerra Civil s’integrà al PSUC i posteriorment va viure exiliat a
Mèxic durant 23 anys, on va coincidir també amb el seu cunyat,
l'escriptor Avel·lí Artís-Gener. Allà va fundar, amb Josep Carner i
Agustí Bartra, la revista Lletres, va redactar "Fascicles literaris" (1958-59) i va col·laborar a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau.
Pere
Calders va escriure a l’exili els seus millors textos, que van tenir
des del primer moment el reconeixement de la crítica: els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955), amb què va guanyar el premi Victor Català i que és considerada la seva obra més significativa, Gent de l'alta vall (1957), i Ronda naval sota la boira (1966).
El 1962 va tornar a Catalunya. Aquí va dedicar-se a tasques editorials i col·laboracions periodístiques i va escriure L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi (1963).
L'any 1979, el muntatge teatral Antaviana de Dagoll Dagom,
a partir de peces de la seva narrativa, va aconseguir un gran èxit de
crítica i de públic i va desvetllar un nou interès per la seva obra,
refermada per la introducció dels seus textos en l’ensenyament de la
llengua catalana.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 va ser investit doctor
Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1993 va rebre el premi Nacional de Periodisme.
Des d'aleshores s’han anat reeditant tots els seus llibres. Pòstumament s’ha publicat Cartes d'Amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es va presentar l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny.
Fa un parell de setmanes va vindre un company nou de classe. És diu Wallid i ve directament del Marroc, no parla català però sí àrab i també francès, així que de moment ens entenem amb aquestes dues llengües. Wallid està aprenent la nostra llengua molt ràpid i amb l'ajuda de dos companys de classe a preparat la següent presentació per a explicar-nos una mica qui és i d'on ve.
BENVINGUT WALID!!!!!!
BENVINGUT WALID!!!!!!
La setmana passada va vindre a la nostra classe Jordi, de l'Escola del Parc per a fer-nos una xerrada sobre les espècies protegides del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Va ser molt interessant i vam poder conèixer la flora i la fauna més important del delta. El dies 25 i 26 de febrer anirem de colònies al Delta i la informació que ens va donar ens serà molt útil per a anar una mica més preparats a conèixer este magnífic espai natural que tenim ben aprop de casa, a més, és probable que Jordi ens faça de guia durant les colònies!
