Per a la castanyada vam fer dos receptes de panellets ja que hi havia un grup de 15 alumnes que volia els panellets amb coco i l'altre de 6 que els volia sense. Així que vam agafar els ingredients d'una recepta pensada per a 60 – 80 panellets i vam haver de calcular la quantitat que necessitaríem de cada ingredient per a poder fer una recepta i l'altra. Per a fer-ho era necessari dividir ja que primer calia saber quina quantitat de cada ingredient li tocaria a cadascú per després poder-ho multiplicar per 15 o 6 depenent si es volia els panellets amb coco o sense.

L'any passat encara no havíem treballat amb l'algorisme de la divisió ja que quan ens sortia un problema en el que s'havia de dividir tothom preferia repartir a través de dibuixos o esquemes i no complicar-se la vida amb la costosa divisió. Enguany ens hem proposat dividir amb l'algorisme així que abans de començar l'activitat vam parlar una mica de la mecànica de la divisió i els alumnes que en coneixien el funcionament van fer un parell d'exemples a la pissarra.

Tothom tenia alguna noció de com es dividia i amb això i el petit recordatori fet a la pissarra bona part de la classe ja ha après a dividir utilitzant l'algorisme. Com el problema requeria multiplicacions de dues xifres hem començat per aquí, ara només ens caldrà reforçar una mica més la mecànica de la divisió i acabar de memoritzar les taules ja que alguns encara les tenim una mica fluixes!

Per cert les dos receptes que hem fet són les següents:

Panellets amb coco (15 pers. - 4 panellets per cap)
Ametlla picada	705gr
Sucre	570 gr.
Coco ratllat	135 gr.
Patata bullida	178 gr.
Un xorret de llet condensada

Panellets sense coco (6 pers. - 4 panellets per cap)
Ametlla picada	282 gr.
Sucre	228 gr.
Patata bullida	72 gr
Un xorret de llet condensada

Aquí teniu alguns exemples de les operacions que vam haver de fer:


I aquí el resultat de tot el procés: panellets! (una mica durs per cert)

Tornant als circuits vam experimentar a través del mètode de l'assaig i error que passava quan connectàvem els cables de diferent manera a l'interruptor. Hi havia tres possibles combinacions, vam veure que en dues el comportament de l'interruptor s'invertia i amb l'altra directament el circuit no funcionava i l'interruptor s'inutilitzava.

 

Llavors ens vam fer la pregunta de com deu estar fet l'interruptor per dins per a fer possible aquests tres comportaments diferents. No era una pregunta gens fàcil però a través de les aportacions d'uns i altres vam poder construir un esquema de l'estructura interna de l'interruptor que faria possible el comportament observat.  Aquí teniu l'esquema de com pensem que deu estar format l'interruptor per dins: 

Després havíem de pensar llocs on hi ha interruptors i havíem de dir també la funció d'aquells interruptors. Van aparèixer moltes idees lògiques però també d'altres de molt interessants, com el botó d'apagar l'alarma, l'aixeta de classe o el botó del vàter. Les dues últimes aportacions reflexen l'equiparació per part d'alguns alumnes de la idea de flux d'energia a la d'un líquid circulant per una canalització i com a partir d'aquí associen l'interruptor al botó que obre l'aixeta. Els alumnes sense saber-ho han utilitzat l'analogia de l'aigua per traduir a un llenguatge comprensible, i dins dels termes d'allò conegut per ells, la noció de circulació elèctrica que en la seua complexitat resulta molt llunyana per a ells.

Per a començar amb el tema dels angles primer va fer una posada en comú de les idees prèvies sobre els tipus d'angles que hi ha i entre tots vam recordar les tres classes d'angles. 

Després per grups vam anar per l'escola i el pati a buscar en elements naturals o fabricats un angle de cada una de les tipologies que n'hi ha: agut, obtús i recte. Al tornar a classe vam explicar el funcionament del transportador d'angles i cadascú va comprovar si els angles que havíem trobat eren realment rectes (90º), aguts (-90º) i obtusos (+90º), d'esta manera cada alumne va poder corregir per ell mateix l'activitat. 

Finalment cada grup va explicar quins angles havia trobat, a on estaven i els graus que els hi feien cadascun, de manera que vam acabar fent una correcció col·lectiva dels resultats. 

 

Estem descobrint com funcionen els circuits elèctrics ja que necessitem saber-ho per a construir el nostre propi robot.

Feia uns dies els i les alumnes s'havien emportat a casa les preguntes “Què fa un interruptor dins un circuit? I Com ho fa?”. Al posar en comú les respostes donades vam veure que teníem clara la funció de l'interruptor “engegar o apagar algun element del circuit” però no estava tan clar com ho feia. A través de la conversa i de la observació d'un circuit sense interruptor va sortir la idea que “l'interruptor el que fa és connectar o desconnectar els cables que formen el circuit de manera que quan estan connectats la energia circula i quan estan desconnectats no ho fa”.

Tenint més o menys clara esta idea per grups se'ls va repartir unes piles connectades a dos cables, un motoret elèctric connectat a dos cables i un interruptor, sense altra informació ni consigna els alumnes van haver d'ajuntar els tres elements de tal manera que l'interruptor pogués encendre i apagar el motoret. Tots els grups se'n van sortir! Finalment, van haver de dibuixar el circuit muntat utilitzant la simbologia pròpia de l'electrònica.

No va donar temps per a més, el proper dia veure'm com l'interruptor treballa diferent segons si els cables es connecten a través d'uns borns o dels altres.

Feia dies que alguns xiquets s'interessaven tant a classe com fora d'ella per fer “comecocos” amb fulls de paper, així que hem utilitzat este interès per treballar les fraccions ja que al construir-los el foli utilitzat queda dividit per gran quantitat de triangles, rectangles, quadrats i altres figures de tota mena, de manera que es pot calcular la porció del total que representa cadascuna d'estes figures. Aquí teniu unes imatges d'alguns dels "comecocos" fraccionaris.

Aquesta setmana al projecte vam desmuntar joguets vells que cadascú havia portat, teníem dos objectius:

1. Conèixer com estan fets els joguets per dins
2. Aconseguir peces que ens fossen útils per a la construcció dels nostres robots.

Alguns joguets no van ser fàcils de desmuntar però finalment ens en vam sortir amb tots. De tots els elements que hi havia a nosaltres ens interessaven  fonamentalment les següents parts.

1. La font d'alimentació (piles)
2. Cables
3. Motorets
4. Interruptors

A més, hi havia també plaques o targetes de xips, llums, altaveus, engranatges, rodes... i sobretot molt plàstic!



Després de veure tot el que hi havia vam pensar i parlar sobre quina devia ser la funció de cada part. No va ser fàcil! També vam agafar per grups un motoret i una pila i vam haver de trobar la manera de fer funcionar el motor, al principi ningú tenia molt clar com podíem connectar el motor amb la pila, vam provar-ho de totes les maneres possibles i finalment vam anar adonant-nos que cal posar un cable a cada extrem de la pila i els altres extrems d'aquests cables han d'estar connectats a cada un dels bornes del motor.

Ara per a la setmana que ve hem de pensar quina és la funció d'un interruptor dins d'un circuit elèctric, a veure quines idees surten!

Enguany hem decidit que serem la classe dels licantrops i decorarem la porta al voltant d'aquesta temàtica. Per a ambientar-nos hem escrit unes històries sobre aquests éssers fantàstics meitat home/dona i meitat llop/lloba. 

Aquí teniu la que ha fet Marta: 

Fa molt de temps a Londres la gent es pensava que existia un monstre meitat home meitat llop. El van anomenar home llop (licàntrops per a alguns).

Molts es pensaven que s’amagava en la profunditat del bosc, i que quan hi havia lluna plena sortia a udolar.

Un dia va mossegar a un noi de 15 anys, i en mossegar-lo li va transmetre un virus.

La gent quan van anar al bosc es van trobar al noi tirat al terra, però el que no van veure va ser la ferida causada per la mossegada de l’ home llop.

Van passar els anys i el noi va ocultar la seva ferida, fins que un dia va anar al bosc a recollir unes herbes medicinals per a curar-se la ferida, de sobte li va començar a fer mal l’espatlla i va caure al terra. Li va començar a sortir pel, les seves ungles es van fer molt llargues , li van sortir unes dents molt afilades i finalment es va convertir en immortal.