Esta setmana Simi, Maryam i Walid ens han explicat coses sobre la seua família utilitzant un mural que havien preparat a l'Aula d'Acollida, de passada els hem pogut preguntar coses molt interessants sobre la seua cultura familiar. Hem parlat de la India, de la religió sikh, de les creences musulmanes... Ha sigut molt interessant!

Tot va començar el matí del dia 24 de febrer del 2014, va arribar l'autobús, tots nerviosos i emocionats vam deixar les maletes i vam pujar a l'autobús. La primera parada va ser l'Encanyissada. Quan vam arribar, Jordi el nostre guia ens va donar uns prismàtics a cadascú, vam pujar al mirador i vam començar a observa, allí vam veure un gran grup de flamencs, unes quantes parelles de colls verds i uns quants martinets blancs. En l'autobús vam anar a un altre mirador i a l'altre mirador també vam veure colls verds i flamencs, encara no havíem vist les fotges però lo què mes em va impressionar van ser un capbusso emplomallat i una arpella vulgar. Després vam anar a la Casa de Fusta, allí vam esmorzar ens van explicar l'història de la Casa de Fusta etc... En l'autobús vam pegar una volta pels Muntells, per Sant Jaume fins arribar a l'alberg. A l'alberg vam decidir on dormiríem, vam preparar els llits i vam dinar.

Per la tarda vam anar en barca els 15km del riu Ebre fins la desembocadura, mentre tornàvem van posar musica i vam ballar fins què vam tornar. En un temps lliure què teníem que teníem vam fer un partit de futbol i els mestres també van jugar. Després de sopar vam fer 2 activitats nocturnes: una era de buscar parts de un mapa del tresor i l'altra de descobrir un assassinat. La veritat es que les 2 van ser molt divertides.

L'endemà al matí vam esmorzar i això si estava molt bo!! Aquell matí vam anar en bici , vam fer 5 km fins que vam arribar al centre de recuperació de fauna salvatge. Allí vam veure 2 ducs ocells rapinyaires i un voltor irrecuperables. També tortugues i molt impressionant una tortuga recaient nascuda. També 4 flamencs 3 gavines corses i un ànec.Vam tornar en bici però feia vent de dalt i ens va costar una mica.

Després de dinar vam tornar les bicis i Jordi ens va fer un repas de tot. Una mica més tard vam anar a l'Ecomuseu allí hi havia un mirador d'ocells etc... Però el més interessant era un aquari. Ens vam acomiada de Jordi i vam tornar amb més ganes de anar-hi un altre cop.

Al començar el dia no sabia que m’esperava. Quan vaig pujar a l’autocar jo i les meves amigues no paràvem de parlar de com serien les colònies . Per fi! Vam arribar a l’encanyissada, estava emocionada perquè no sabia el que faríem i tot era nou per ami a més a més em vaig ficar molt contenta de veure tants ocells. Ja érem a la casa de fusta, allí vaig aprendre tots el ocells que havien al nostre bonic delta.

Al arribar a l’Alberg vam pujar tot l’equipatge, desprès d’això vam dinar. Al pujar al vaixell estava emocionada perquè mai havia anat amb un, allí vam observar tot el paisatge, la fauna i la flora, finalment vam posar música i tots ens vam ficar a ballar . Quan vam arribar al Alberg, vam tindre temps per dutxar-nos, canviar-nos etc.... Vam sopar i mos vam ficar a fer les activitats nocturnes. Va arribar l’hora de dormir, tots estàvem molt cansats però no es podia descansar per los nens.

Ja eren les 8:00h totes les nenes estaven molt gandules, mos vam vestir,vam arreglar tots los llits i maletes i vam anar cap al menjador . Tots estàvem molt emocionats per anar amb les bicicletes 10km!!! Però al escomençar ja tots estaven cansats, va ser horrorós, quan vam arribar al centre de recuperació de especies salvatges allí vam veure un mussol, ecografies de espècies malaltes,una àguila i tortugues. Vam anar l’Ecomuseu a investigar uns llocs vam anar a compartir-ho amb tots. Finalment, vam anar molt ràpid a agafar el equipatge i cap al autocar per anar-nos-en a Amposta.

El divendres passat vam fer la festa de carnaval. La nostra classe ens vam disfressar de licantrops i licantropes (homes i dones llop), la mare de Arantxa i la de Mari van vindre a ajudar-nos a maquillar-nos. Vam fer una rua per dins de l'escola i per acabar vam anar al pati per a ballar tots junts unes quantes danses...

Aquí teniu algunes de les fotos de les colònies, prompte penjarem uns textos explicant el que hem fet durant els dos dies que vam estar voltant pel Delta de l'Ebre.

Anem a veure l'obra de teatre "Raspall" basada en el conte de Pere Calders. Per a conèixer una mica aquest autor aquí teniu la seua biografia 

Hi ha unes paraules que estan ressaltades. Fixeu-vos-hi perquè haureu de buscar el seu significat al diccionari. 

Pere Calders i Rossinyol

(Barcelona 1912 – Barcelona 1994)

Escriptor, periodista i dibuixant

Autor prolífic d’obres de gran èxit popular, conegut principalment pels seus contes fantasiosos i irònics, va mantenir una activa vida literària a l’exili. El 29 de setembre del 2012 es va celebrar el centenari del seu naixement.

Pere Calders va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts. Es va donar a conèixer als primers anys trenta amb dibuixos, articles i contes a diaris i revistes, sobretot a l’Esquella de la Torratxa, revista que va dirigir amb Avel·lí Artís-Gener. Als 24 anys va publicar els seus primers llibres: el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén.

Durant la Guerra Civil s’integrà al PSUC i posteriorment va viure exiliat a Mèxic durant 23 anys, on va coincidir també amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís-Gener. Allà va fundar, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, va redactar "Fascicles literaris" (1958-59) i va col·laborar a La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau.

Pere Calders va escriure a l’exili els seus millors textos, que van tenir des del primer moment el reconeixement de la crítica: els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955), amb què va guanyar el premi Victor Català i que és considerada la seva obra més significativa, Gent de l'alta vall (1957), i Ronda naval sota la boira (1966).

El 1962 va tornar a Catalunya. Aquí va dedicar-se a tasques editorials i col·laboracions periodístiques i va escriure L'ombra de l'atzavara, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi (1963).

L'any 1979, el muntatge teatral Antaviana de Dagoll Dagom, a partir de peces de la seva narrativa, va aconseguir un gran èxit de crítica i de públic i va desvetllar un nou interès per la seva obra, refermada per la introducció dels seus textos en l’ensenyament de la llengua catalana.

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 va ser investit doctor  

Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1993 va rebre el premi Nacional de Periodisme.

Des d'aleshores s’han anat reeditant tots els seus llibres. Pòstumament s’ha publicat Cartes d'Amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es va presentar l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny.

Fa un parell de setmanes va vindre un company nou de classe. És diu Wallid i ve directament del Marroc, no parla català però sí àrab i també francès, així que de moment ens entenem amb aquestes dues llengües. Wallid està aprenent la nostra llengua molt ràpid i amb l'ajuda de dos companys de classe a preparat la següent presentació per a explicar-nos una mica qui és i d'on ve.


BENVINGUT WALID!!!!!!