En el procés de muntar els robots ens hem trobat en què no acaben de funcionar com caldria. La setmana passada cada grup va estar pensant en quines podien ser les causes del mal funcionament del seu robot i després en vam fer una posada en comú. El resultat de la reflexió conjunta queda reflectit a la següent taula, segurament fins després de vacances no podrem solucionar els problemes trobats ja que ens caldrà comprar motors nous.

Problemàtica	Causa	Solució
No van en línia recta	Per què un motor gira més ràpid que l'altre	Solucionar el problema de que els dos motors no giren a la mateixa velocitat
No van ràpid	Els motors no giren prou ràpid El robot pesa massa Una sola pila no té prou potència per fer girar els dos motors	Canviar els motors Canviar la placa de ferro per una d'alumini o altre material més lleuger Posar uns motors més petits, els petits giren més ràpid que els grans
La perleta no toca al terra	Té massa pes al davant	Canviar la placa de ferro o posar un contrapés al darrere
Els dos motors no giren a la mateixa velocitat	Els motors són diferents Les connexions no estan ben fetes	Canviar els motors i posar-ne d'iguals Revisar les connexions

UN ALTRE CONTE DEL TIÓ

UN CONTE DEL TIÓ

Una vegada hi havia dos nens que eren germans, la nena es deia Anna i el nen es deia Toni.
Uns quants dies abans de Nadal, que és el temps que arriba el fred, l'Anna i en Toni van anar al bosc a buscar... Sabeu que van anar a buscar? EI Tió de Nadal! Quan van arribar al bosc, busca que buscaràs...
Tot d'una, l'Anna diu:

-Mira! Aquí n'hi ha un! Ja el tenim!

Estava amagat a prop d'unes pedres, tot recobert de molsa, envoltat de bolets que li feien companyia.
L'Anna el vol agafar i diu:

-No puc! No puc aixecar-lo!

En Toni també ho prova:

-No puc! Jo tampoc puc aixecar-lo!

I ho proven tots dos junts:

-No podem! Pesa molt!

EI Toni diu:

-Jo volia portar-lo a l'escola!

L'Anna diu:

-Saps què podem fer? Anem a casa, i direm a en Lluís, que ell és més gran i molt valent, que ens vingui a ajudar. Ell sí que podrà aixecar-lo.

El Toni i l'Anna van a buscar el Lluís, i tots tres tornen al bosc.

-Es allà! Es allà el Tió!

El Lluís diu:

-Quin Tió tan gros!

I ben contents, agafen el Tió i el porten a l'escola. Tots els nens i nenes de l'escola al veure'ls arribar amb el Tió aplaudeixen d'alegria. Sabeu on el vàren posar? En un raconet de la classe, molt a prop de l'estufa, així no tindrà fred. Els nens i nenes, tots li diuen coses:

-Oi que tens gana Tió? Oi que tens fred?

I li donen menjar i beure. I li porten una manta i l'abriguen. Els nens i nenes estan d'allò més contents. Esperen que arribi el dia de la festa de fer cagar el Tió. Tots els nens de l'escola aprenen una cançó per fer cagar el Tió. "Tió, Tió, caga torró, I si no... el donaré un cop de bastó".
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat.

UN ALTRE CONTE DEL TIÓ

Vet aquí que una vegada hi havia un pastoret que tenia fred i se li estava acabant la llenya per fer foc. Tot decidit, el pastor va agafar la seva destral i va sortir cap al bosc a buscar llenya. Quan va arribar al bosc va veure un tió molt i molt gros.

-"Oh! Un tió! Faré llenya"- va exclamar el pastoret.

En alçar la destral va sentir una veu que li deia: -"Ai, ai, ai, que em faràs mal! Sóc el Tió!"- 

El pastor tot sorprès li va dir: -"Qui dius que ets?"-

I més sorprès encara va sentir com el tió li deia: -"Sóc el Tió de Nadal."-

-"El Tió de Nadal?"- va respondre el pastor -"I què vols?"-

I el Tió li va dir: -"Vull venir a casa teva."-

El pastor es va carregar el Tió a l’espatlla i se’l va portar cap a casa. En arribar va deixar el Tió a terra i llavors aquest va tornar a parlar:

-"Tinc fred, molt fred!"-

El pastoret va anar a buscar una manta i el va tapar.

-"Gràcies!"– li va dir el Tió -"Ara tinc gana, molta gana! vull menjar!"-

El pastor va anar a buscar menjar per donar-li al Tió. Li va portar el que va trobar a la cuina: galetes, pomes, mandarines, nous, castanyes... Deixant-li el menjar a terra, al davant de la seva boqueta, li va dir:

-"Té Tió, menja tot el que vulguis! Bon profit!"-

-"Moltes gràcies!"- va dir el Tió.

El pastor va tornar a sortir a la muntanya, doncs havia d’anar amb els seus xais. Durant molts dies el pastor va tenir cura del Tió, li va posar menjar cada dia i el va tenir ben tapat amb la manta perquè no agafés fred.

Un dia el Tió li va dir:

-"Com t’has portat tan bé amb mi i m’has cuidat tant, demà et donaré una sorpresa!"-

El pastor se’n va anar a dormir ben content pensant en la sorpresa del Tió i de bon matí, quan es va llevar, el va anar a veure i li va dir:

-"Bon dia, Tió! Gairebé no has menjat avui"-

I el Tió li va respondre:

-"Bon dia, pastoret. Es que tinc mal de panxa. Has d’anar a buscar un bastó i et donaré la sorpresa."-

El bon pastor va sortir a buscar el bastó i, de passada, va convidar els seus amics Esteve i Maria que va trobar-se pel camí. En arribar a casa tots van saludar al Tió, però ell no els va contestar, per què els tions no parlen quan hi ha més gent. Llavors es van adonar que al costat del Tió hi havia una carta escrita que deia així:

-"Heu de cantar aquesta cançó mentre em piqueu amb el bastó"-

　

CANÇÓ DEL TIÓ

CAGA TIÓ, CAGA TORRONS,

D’AVELLANES I PINYONS,

SI NO EN CAGUES UN BON MUNT,

GARROTADES AL DAMUNT!!!

El pastor i els seus amics van anar dient la cantarella tot picant, i en aixecar la manta..... es van trobar que el Tió els havia cagat regals i llaminadures!!!

I conte contat, aquest conte, s’ha acabat.

Esta setmana vam experimentar amb els materials conductors i els no conductors. Primer els alumnes van haver de respondre una pregunta sobre el perquè l'electricitat “s'escapa” d'una pila quan als seus borns es connecta un circuit tancat i en canvi no “s'escapa” quan no hi ha res connectat. Les respostes donades eren de l'estil de les següents: “els cables tenen a dins uns fils de metall (coure) que transporten l'electricitat”, “quan no hi ha res connectat l'electricitat no pot circular per enlloc”. Amb estes dues idees vam parlar de que hi ha uns materials que deixen passar a través seu l'electricitat (conductors) i d'altres que no (no conductors) i vam arribar a la conclusió que el coure era conductor i l'aire que envolta la pila és no conductor. Amb estes idees sobre la taula se'ls va plantejar que busquessen objectes fets amb diferents materials i en una graella  escriguessen si pensaven que aquells materials eren conductors o no conductors. Després de fer la llista, vam construir uns circuits oberts per un dels extrems, els alumnes havien d'anar provant cadascun dels objectes escollits i observar si el motoret del circuit s'engegava o no. Amb això vam poder observar quins materials eren conductors i quins no, comparant-ho simultàniament amb les seues idees prèvies al respecte.

Vam observar que només els elements metàl·lics eren conductors, tot i que vam trobar alguns objectes metàl·lics, com grapes i les anelles de les llibretes, que no deixaven passar l'electricitat. Vam observar estos objectes i ens va parèixer que tant un com l'altre tenen un recobriment per damunt que probablement no deixa passar l'electricitat -aquí entren en joc els materials aïllants-. Com a curiositat també vam intentar-ho amb un pot amb una mica d'aigua i el resultat va ser que no funcionava el motoret. Pensàvem que sí ho faria perquè teníem la idea que l'aigua és conductora, així que haurem d’investigar què és el que va passar.

Aquesta setmana havíem de muntar un circuit igual que el que haurà de portar el nostre robot per tal d'entendre com serà el funcionament intern del que construirem. Per a simplificar-ho una mica, i ja que el robot estarà format per dos “circuits bessons”, l'objectiu era muntar-ne només un dels dos que portarà el beetlebot. Així que per a comprendre el funcionament del nostre circuit abans havíem d'entendre com circula l'electricitat.

Per a que els alumnes entenguessen el flux de l'electricitat se'ls va plantejar primer de res de muntar un circuit amb una pila i un motor elèctric. La consigna era que havien de connectar el motor amb la pila de les dues maneres possibles amb el que es van adonar que depenent de com ho feien el motor girava en sentit horari o antihorari. Llavors vam parlar de com la electricitat sempre surt del pol positiu de la pila i va a parar al pol negatiu, aquest moviment circular és necessari per a que l'energia circule i, com ja havíem comprovat, si el circuit no està tancat la energia no circula. Ens vam adonar que si seguíem el moviment que feia l'electricitat dins del circuit pareixeria com si el flux elèctric fos un corrent d'aigua que al arribar al motor l'empeny i el fa girar, de la mateixa manera que el molí d'aigua acompanya el moviment de l'aigua i gira cap a la mateixa direcció que el corrent que espenta les seues aspes. Una vegada es va mig entendre aquesta idea vam passar a muntar el circuit que havia d'estar compost per un interruptor, un parell de piles dins una carcassa i un motor al que li havíem afegit una hèlix. La setmana passada havíem deduït que el nostre robot girava gràcies al canvi de sentit de gir dels motorets que el propulsaven, així que amb l'experiència d'avui esperàvem observar aquest canvi de gir al prémer l'interruptor.

Els alumnes tenien l'esquema del circuit simplificat del beetlebot i tots els elements necessaris, amb això van haver de muntar el circuit i observar el que passava al prémer l'interruptor. Els cinc grups van aconseguir muntar el circuit i vam observar que en efecte al prémer l'interruptor el sentit de gir del motor canviava. Finalment ens vam posar a parlar sobre que és el que devia passar per a produir aquest canvi i observant els següent esquemes vam arribar a la conclusió que l'interruptor el que fa és connectar el circuit a una pila o a l'altra i com les piles estan situades a l'inrevés l'efecte és el mateix que si agaféssim un motor connectat amb una pila i poséssim la pila a l'inrevés, és a dir, canvia la polaritat, l'electricitat circula en direcció contrària i com a conseqüència el motor inverteix el sentit de gir.

Després d'haver vist i experimentat amb els circuits elèctrics vam observar el robot que construirem. Es tracta del beetlebot (robot escarabat) i en acabat de veure un vídeo on es veia el seu funcionament i el seu aspecte extern i intern cadascú va haver d'intentar deduir els diferents elements i peces que necessitaríem per a construir el nostre. Finalment vam posar en comú totes les idees i així vam acabar trobant totes i cadascuna de les peces que tindrà el nostre robot. Aquesta activitat ens va permetre reflexionar sobre l'estructura del robot i vam començar a entendre el robot que posteriorment muntarem.

Per la tarda vam passar al funcionament del robot. La pregunta feta va ser: “Quina força deuen fer els motors per tal de fer girar el robot?”. Primer vam veure que per anar cap endavant els dos motors estaven fent força cap endavant, a partir d'aquí per parelles vam haver d'anar descobrint cap a on havien de fer la força els motors per tal de realitzar un gir. Cada parella va agafar un pal dels dos extrems i es van posar a experimentar estirant els extrems cap a diferents direccions i observant el moviment resultant en el pal. Hi va haver respostes molt diverses però totes prou factibles o com a mínim raonades, així que amb l'exemple del pal podíem anar comprovant si realment les idees donades generaven el moviment esperat o un altre. Finalment entre tots vam acabar trobant que és necessari que un motor estiri cap a endarrere i l'altre cap endavant per tal de provocar el gir que vam observar en el vídeo. 

El canvi en el funcionament dels motors es dona a partir del contacte de les antenes del davant amb un obstacle, les antenes, connectades a un interruptor fan que els motors canviïn el sentit de rotació del seu eix. 

El divendres per la tarda els alumnes de 4t ens van preparar una gimcana del terror!!!! La veritat és que ens ho vam passar de por fent les proves que ens havien preparat... y por cierto lo hicimos en castellano ya que lo habían preparado en el área de lengua castellana.

Aquí teniu les fotos i un vídeo de la festa de la castanyada!